Disturbis de la sensibilitat, disturbis del coneixement
El gran art de tots els temps s’ha caracteritzat sempre per la seva força torbadora. Del Laookon a Damien Hirst passant per Botticelli o Miró, l’art altera, desordena el curs normal de les coses. I potser avui ho fa amb més intensitat i de més maneres diferents que en qualsevol moment del passat.
Des dels inicis de la modernitat, l’art i, amb ell, els discursos que intenten comprendre’l i explicar-lo, han estat sotmesos a l’imperatiu del canvi i l’evolució bo i responent a les necessitats canviants de la societat de cada època i moment. Això s’explica perquè l’art és una forma fonamental de pensar el món. I si en el món modern “tot el que és sòlid es dissol en l’aire”, això també s’ha de reflectir en els modes de pensar-lo. Tanmateix, la velocitat dels canvis en el món dels darrers decennis ha estat d’unes dimensions tan sorprenents que l’art ha hagut canviat de maneres imprevistes, i això a dut a què la tasca de pensar-lo també s’hagi vist abocada a canviar de forma sorprenent. El pensament sobre l’art contemporani es mou en un camp de forces molt complex i de tendències contradictòries. N’assenyalaré tres.
En primer lloc, la democratització que ha dut a fenòmens com que avui qualsevol cosa pot ser una obra d’art, fins al punt que la noció d’art s’ha desplaçat de l’objecte cap al concepte i l’experiència. Avui és art cuinar sopa tailandesa per al públic com fa Tiravanija o dissenyar una pàgina web com a part d’un activisme polític com fan el grup de Yomango. Sembla que en art anything goes, tot val, que és la divisa postmoderna. Avui l’art s’ha fet accessible a un nombre de ciutadans potencialment il·limitat, encara que no hagi de tenir mai el mateix nombre de seguidors que el futbol. Però avui, com va dir Josef Beuys, jederman ist ein Küntsler, tots som artistes. Fins i tot, en aquesta república de les arts, everyone is a critic, tos som crítics. Ara bé, també és cert que en front d’aquests aspectes de la democratització de la creació, la recepció i la pròpia ontologia de l’art, també hi ha moviments de tendència antagònica, perquè el pluralisme del món de l’art també porta la tribalització, és a dir, la formació de grups que només s’entenen entre ells, com sectes amb els seus idiolectes i signes d’identitat diferenciats, de vegades, fins l’autisme.
En segon lloc, la mercantilització sembla dominar completament el món de l’art que, contra les previsions de Marx i tants avantguardistes, ha estat subsumit sota el capital com qualsevol altra branca de la producció. L’art no és enemic del capital, encara que molts aspectes dels processos de democratització apuntin en direcció contrària.
En tercer lloc, malgrat aquesta subsunció sota el capital, l’art contemporani té una clara tendència cap a la politització. L’art polític és potser avui el centre de gravetat de les expressions artístiques de l’art feminista, ètnic, gay, activista, etc. Però, alhora, aquesta politització potser tendeix a ser neutralitzada com a mercaderia, és a dir, queda estetitzada, com a obra museable, exposable, subvencionable i, fins i tot, col·leccionable.
Tota aquesta constel·lació complexa fa que sigui necessari canviar els nostres vocabularis, renovar el nostres conceptes i revisar els nostres arguments. Comprendre l’art alhora que veu la llum és difícil. El pensament tendeix a fer com l’Òliba de Minerva, que alça el vol quan el dia ha passat. Es tracta que els disturbis de la sensibilitat que ens provoca l’art contemporani es converteixin en disturbis productius del coneixement. Aquest és el desafiament, el repte: com es deia en els vells temps, fer que la teoria i la praxi siguin interdependents.
DISTURBIS
Publicación Semestral
ISSN: 1887-2786
Dirección: Jèssica Jaques, Gerard Vilar
Secretaria Editorial: Gabi Berti, Pol Capdevila
Consejo Editorial: Félix de Azúa, Noel Carroll, Alexander G. Düttmann, Anna Maria Guasch, Jordi Ibáñez Fanés, Vicente Jarque, Rosa Mª Malet, Chus Martínez, Christoph Menke, Yves Michaud, Joan Minguet, Miquel Molins, Francisca Pérez Carreño, Martí Perán, Oriol Pibernat
Correo: master.estetica@uab.es
Web: http://www.disturbis.net